El Baix Ter alerta la Generalitat dels greus impactes socials i econòmics que tindria aplicar restriccions d'aigua

La Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter (JCUABT) i els màxims responsables de la gestió de l’aigua a Catalunya van mantenir dissabte, a la Tallada d’Empordà, una reunió de treball per aprofundir en temes d’interès mutu. A la trobada hi van assistir, per part del territori, la junta de govern de la JCUABT, presidida per l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí; diversos alcaldes i representants de diferents sectors usuaris d'aigua; i per part de la Generalitat el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC); la  delegada del DACC a Girona, Elisabet Sánchez, i Àlex Rocas, responsable de la demarcació de Girona de l’ACA

La reunió va estructurar-se en dues parts. En la primera, es va informar als representants de l’administració de la trajectòria, els objectius i activitats que en els darrers anys ha estat desenvolupant la Junta Central. A la vegada, també es varen transmetre noves propostes tècniques per a desenvolupar en el futur amb l’objectiu de preservar i millorar la gestió dels recursos hídrics al Baix Ter. 

En la segona part de la reunió, els representants dels diferents sectors econòmics usuaris d’aigua varen exposar i transmetre els impactes que les possibles restriccions d’aigua ocasionaran en els diferents sectors econòmics. El representat dels usuaris turístics de l’aigua explicitaren l’impacte reputacional que les restriccions d’aigua poden ocasionar sobre les activitats turístiques de la Costa Brava; mentre que el representants dels usos industrials de l’aigua posa de manifest les dificultats del Departament de Salut imposa a les possibilitats de reutilització de l’aigua en els processos interns de la industria agroalimentària.

Reclamen crear la Taula de l’Aigua de Catalunya

Bon part de la reunió de treball va girar a l’entorn de l’estat d’alerta per sequera en què es troben la majoria d’unitats del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i que en pocs mesos vista s’entrarà en situació l’emergència. Aquests estadis de sequera suposen una restricció d’aigua per a tots els usos de l’aigua (abastament urbà, agrícola, ramader, industrial i turístic) del territori.

El vicepresident de la JCUABT va criticar l’incompliment de les actuacions previstes per l’administració després de la sequera del 2008 que han propiciat que actualment l’Agència atribueixi un dèficit d’aigua de 180 Hm³ anuals al Districte de Conca Fluvial de Catalunya. El compromís de construcció de noves dessaladores (Tordera II, i Cunit) pateixen d’un retard injustificable, que amb l’augment de població -permanent i temporal- no suposen un augment real de la garantia d’abastament. La solució passa per la creació de la Taula de l’Aigua de Catalunya i l’acord sobre la millora d’infraestructures de regadiu a la part catalana de la conca de l’Ebre i el estalvis hídrics generats puguin, en cas de dèficit, connectar-se a la xarxa ATL per subministrar aigua de boca a la conurbació barcelonina.

Els diferents representants de les quatre comunitats de regants del Baix Ter varen coincidir a denunciar la impossibilitat, amb les actuals infraestructures de regadiu, de gestionar dotacions d’aigua per a reg de forma deficitària, tal i com preveu el Pla Especial de Sequera. Les infraestructures a disposició del sector productor d’aliments no estan preparades i preveuen un augment de la crispació i inquietud social en el territori a mesura que les restriccions d’aigua es vagin implementant. 

Dificultats per fer front a la modernització dels regadius

D’altra banda, el sector agrícola va tornar a posar de manifest la impossibilitat de fer front al copagament de les infraestructures de millora de regadius que hi ha plantejades per part de l’Estat al Baix Ter. Concretament, a les inversions previstes de 20 M€ per la transformació en reg pressuritzat de 2.000 Ha de l’àmbit de la Comunitat de Regants de la presa de Colomers i dels 9M€ a la Comunitat de Regants del Molí de Pals, que té previst executar SEIASA si té les garanties de cofinançament per part dels agricultors. El sector agrari va posar de relleu la dificultat de cofinançar aquestes inversions amb els plantejaments actuals per l’escassa rendibilitat de la producció vegetal extensiva que es majoritària al Baix Ter. El secretari d’Agenda Rural es va comprometre a estudiar el tema i fer una nova proposta de finançament d’aquestes inversions.

Així mateix, diversos representants dels ajuntaments del Baix Ter varen tornar a posar de manifest la preocupació al voltant de la vegetació arbrada i acumulació d’àrids de la llera dels rius. També varen expressar diverses propostes de millora de la garantia d’abastament dels municipis del Baix Ter, que en la situació d’alerta per sequera generalitzada al Districte de Conca Fluvial de Catalunya que provocarà un augment de les extraccions a l’aqüífer degut a les escasses reserves d’aigua en els embassaments.