Avisos

Espais Naturals

El terme municipal de Torroella de Montgrí s’estén en un entorn natural privilegiat. Té una extensió de 66 km2, el 56% del qual està protegit pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Xarxa Natura 2000 i només un 10 % està ocupat per zones urbanes. En aquest territori s’hi poden trobar gairebé tots els tipus de paisatges que formen l’Empordà. Els elements paisatgístics més destacats són el massís del Montgrí i la Muntanya Gran, les illes Medes, la platja, les dunes litorals, les maresmes i les llacunes litorals, les ribes de l’últim tram del Ter i la fèrtil plana agrícola.

Des del servei treballem per a la correcta gestió, preservació i custòdia d’aquest territori tan ric i divers, tenint cura de la gestió dels diferents espais naturals i es desplegant actuacions concretes orientades a la seva.

Introducció al medi natural del Montgrí i del Baix Ter, col·leccio "Papers del Montgrí", n. 6. Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1986.

El massís del Montgrí

El massís del Montgrí és un t aflorament de roca calcària, orientat d'est a oest, que es prolonga en el mar formant l’arxipèlag de les illes Medes. És un espai de notable singularitat geològica, on el terreny i la forta estacionalitat de les pluges n’han condicionat la vegetació, predominantment arbustiva, (amb presència de plantes molt rares i endèmiques) i la fauna. En contacte amb el mar forma grans penya segats espadats que amaguen racons i cales.

La major part del massís del Montgrí  conforma la forest «Muntanya Gran»,  propietat de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Aquesta està inclosa al Catàleg de Forests d’Utilitat Pública des del 1901, inscrita amb el número 3. La superfície total de la forest és de 2.376,67 ha.

La gestió que hi portem a terme intenta compaginar l’ús social, la protecció de la seva diversitat i els aprofitaments (cacera, pastures i fusta). El Projecte d’Ordenació Forestal (POF), el Pla de prevenció d’incendis forestals (PPIF), el Pla de gestió Pastoral Integrada i el Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC) són els quatre documents que donen les directrius de gestió d’aquests espais.

Descarregar el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Montgrí (PPIF).pdf
Decarregar el Pla de Gestió Pastoral Integrada del Montgrí (PGPI).pdf
Descarregar el Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC).pdf
Decarregar el Pla d'Ordenació Forestal (POF).pdf

Els aiguamolls del Baix Ter

La franja costanera que queda al sud de l’Estartit conté gairebé tots els ambients propis del litoral tou català: àmplies platges de sorra fina amb relictes de dunes litorals, llacunes amb canyissars i maresmes poblades de grans extensions de cirialeres. De la duna litoral cap a l’interior, doncs, trobem espais planers i llacunes fàcilment inundables quan arriben els temporals de llevant, pluges intenses o també riuades. Les característiques del seu sòl argilós condicionen el fet que es mantinguin l’aigua i les sals que porta en dissolució i que es van acumulant en el sòl durant períodes successius d’inundacions i sequeres.

La presència de sal a l’aigua i al sòl condiciona enormement la vida dels organismes. És per això que, a primer cop d’ull, passejant per la i la gola del Ter observem a les zones més humides i salades de la rereduna un paisatge característic de verd i bru rogenc que ofereixen els salicornars. Quan la salinitat minva, però la humitat es manté, la cobertura vegetal també varia i aleshores apareixen les mates punxents de les jonqueres entre el verd dels prats. 

A través de diferents projectes, hem anat portant a terme la recuperació i protecció d’aquests espais tan amenaçats, cosa que està permetent recuperar-ne la fisonomia i serveis ambientals associats. L’Ajuntament ha portat a terme, des de l'any 1999, diferents projectes de gran envergadura, cofinançats per la UE a través del programa LIFE:

- Més informació sobre els programes LIFE executats per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí.

El riu Ter

El Ter té una llargada total de 208 quilòmetres, dels quals els 7 darrers transcorren dins del municipi. En un primer tram de 2 km serveix de límit amb Gualta i a partir del pont s’endinsa totalment al nostre terme fins a la seva desembocadura, a la Gola, 5 km més avall. L’extensió total dins del nostre municipi és de 67 hectàrees. Tot i estar canalitzat per motes en aquest darrer tram, el riu conserva vegetació de ribera que ha anat colonitzat els de terra que han anat sedimentat al llarg d’aquest curs baix.

El nostre municipi forma part del Consorci del Ter, ens que aglutina els diferents municipis del curs del Ter amb la finalitat de divulgar i conservar el patrimoni natural i cultural del riu.

Estudis de l'espai fluvial a la conca del Ter

Les illes Medes

Les Illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees situat a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Geològicament representa la cua emergida del massís del Montgrí. Es tracta de més gran da Catalunya i està format per set illot. En el fons marí i la part emergida s’hi han identificat fins a 1.345 espècies, algunes en perill d’extinció. La part terrestre ha esdevingut un paradís ornitològic i acull la concentració més important d’ardeids de Catalunya, després del delta de l’Ebre. Els ocells per excel·lència són els gavians de potes grogues, que formen una de les colònies més grans del Mediterrani.

El que determina el seu valor excepcional és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental trobem penya-segats tallats en vertical que s'endinsen d'igual manera als fons marins fins a uns 50 m de fondària, l'occidental té pendents més suaus, que faciliten una accessibilitat més còmoda a l'illa.

La Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la fauna i flora del fons marí de les illes Medes, la van convertir en la primera àrea protegida marina de Catalunya.

Més tard, amb l'aprovació del Pla d'espais d'interès natural l'any 1992 (Decret 328/1992) es va fer efectiva la protecció del Montgrí, la part emergida de les illes Medes i també una part dels aiguamolls del Baix Empordà.

El mes de novembre de 2017, el Consell de Ministres va ratificat la modificació del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) de les Illes Medes tramitat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Parc Natural
Tots aquests espais formen part des de l’any 2010 del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El municipi de Torroella de Montgrí aporta el 68 % del seu territori.

Xarxa Natura 2000
Pràcticament el 62 % del territori municipal es troba inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. Té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament.

Estudi de connectivitat
Tots aquests espais haurien d’estar interconnectats, per això es va encarregar la redacció d’un estudi de connectivitat municipal

Decarrega l'Estudi de connectivitat entre l'EIN Montgrí i la plana del Baix Ter.pdf

eventis