La restauració de la Pletera, a l'Estartit, consolida la recuperació del corriol camanegre

La restauració dels sistemes litorals de la Pletera, a l'Estartit, i la limitació d’accés a determinades zones de la duna litoral i de l’interior de les llacunes, ha estat determinant per a la recuperació i consolidació de la població de corriol camanegre, una au amenaçada a Catalunya. Segons el darrer cens realitzat pels tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT), a la Pletera s'han detectat un total de 13 femelles reproductores, més de la meitat de l'àmbit del parc. La resta es troben distribuïdes entre la platja de Pals, el mas Pinell i la Fonollera (8-10) i el Ter Vell (1).

En conjunt, la població d'aquesta fràgil au s'ha multiplicat per vuit en 9 anys, des que el 2012 es van començar a realitzar les primeres mesures de recuperació del sistema dunar mitjançant la protecció de les principals zona de cria, en una franja litoral que ja abasta 7 km.  En el cas de la Pletera, el programa LIFE que s'hi va desplegar entre els anys 2014 i 2018 va permetre recuperar un conjunt de zones humides amb zones molt netes de vegetació, la qual cosa ha permès que l’espècie disposi d’ambients de cria molt idonis i ben protegits.

L’any 2020 es va detectar el nombre més elevat de femelles reproductores des de la creació del parc natural, passant de 2 femelles el 2012 a 18. L'any passat a la Pletera varen criar 11 de les 18 femelles i cal destacar que per primera vegada va tenir èxit reproductor a les dunes que es van protegir i recuperar al Ter Vell.

Santi Ramos, tècnic del parc, explica que «es compten les femelles per conèixer la seva evolució i no les parelles, perquè les femelles per a primera posta escullen un mascle i per a la segona posta (si en fan) escullen un mascle diferent. Per tant, el nombre total de reproductores els marca el nombre de femelles, perquè sempre hi participen més mascles que femelles i no es formen les parelles típiques com fan altres aus.

Les femelles es reprodueixen seguint el que s’anomena poliàndria seqüencial: cada femella s’aparella amb un mascle (durant la incubació participen tots dos sexes), però, un cop transcorreguts 12 dies aproximadament de l’eclosió dels ous, la femella abandona els polls i el mascle (que es queda amb la cura dels polls). Seguidament, s’aparella amb un mascle diferent i repeteix el procés de nidificació. La femella aparellada cova de dia els ous i els mascles ho fan de nit.

El corriol camanegre és una espècie amenaçada a Catalunya i concretament, en el PNMMBT la població reproductora havia patit una regressió continuada des dels anys 90, provocada per la degradació de les platges i sistemes dunars. Aquesta espècie utilitza per alimentar-se i reproduir-se les platges i els sectors amb dunes. Posa el ous a la sorra i cosa de distingir-los, per la qual cosa és fàcil trepitjar-los sense intenció, o bé perquè s'accedeix a l'interior de les zones abalisades. Per aquesta raó, durant l’època reproductora pateix nombroses molèsties que provoquen que es perdin moltes niuades.

Per contribuir a la preservació de l'ocell, des del parc natural demanen responsabilitat a la ciutadania. Respectar les marques i portar lligats els gossos són dos aspectes claus per evitar destrossar els diferents habitats. Enguany, aquestes imprudències han augmentat durant la nit. L'augment de trobades a la platja i els botellots han provocat diferents destrosses a la zona.