econòmicament parlant. Tenim un municipi ric en molts aspectes. Envoltats de natura, amb un patrimoni cultural enorme, i una història apassionant. No ens manca comerç, industria i agricultura. Però res d’això és el que fa que viure a Torroella sigui car, si més no com a motius principals.
Per un costat, l’especulació que, fruit del capitalisme, ens està fent fora del poble. La gentrificació. No són pocs els grans tenidors que demanen quantitats forassenyades pels habitatges de lloguer. A això cal afegir els qui opten pel lloguer turístic, prioritzant el diner ràpid i fàcil a la estabilitat i el bon veïnatge.
És un clixé típic i tòpic del jovent, que no acaba mai de marxar de casa. Però, quin jove pot marxar de casa amb lloguers de més de 700 euros al mes? Quan això ja és un exercici important per a una família sencera... Imagineu-vos pel jovent, a qui també costa endinsar-se al mercat laboral. Tot plegat, una combinació que ens porta directament a la precarietat.
És per això que des del consistori cal prendre mesures valentes i efectives. Ja sigui des d’una moratòria i regulació dels pisos turístics, així com una fiscalitat específica, que acabi provocant l’entrada d’immobles a la borsa d’habitatge local. Segurament es poden prendre més mesures. Però el que cal, per sobre de tot, és voluntat.
Estem disposats a canviar les coses? Volem que el jovent pugui viure al seu poble? Això pot ser una mort anunciada...