L'Ajuntament habilita un espai per al dol perinatal, gestacional i neonatal al cementiri municipal de Torroella de Montgrí

Les famílies de Torroella de Montgrí que han patit una pèrdua gestacional, perinatal o neonatal ja disposen al cementiri municipal d'un espai de record i de suport. Està situat a la placeta final de la part nova de l'equipament, a l'entorn d'una olivera. L'adequació de l'espai l'ha portat a terme la brigada municipal i s'ha treballat conjuntament amb l'associació A Contracor, una entitat que treballa per donar visibilitat a les pèrdues gestacionals per interrupció legal o voluntària de l'embaràs, que passen per motius mèdics, personals o socials. Aquesta setmana, la regidora Anna Maria Bonada, i la representant de l'entitat, Susanna Giménez, han visitat l'espai, un cop completada la seva adequació.

La brigada municipal ha embellit el parterre que envolta l'olivera i hi ha instal·lat dos bancs al costat. D'altra banda, a peus de l'olivera s'hi ha col·locat una placa commemorativa i una petita figura d'un Jizó. Tant el text i com la figura han estat aportacions d'A Contracor.

A la placa s'hi pot llegir: «L'amor és el vincle més potent que existeix, capaç de travessar totes les fronteres. Inclús les de la mort».

Per altra banda, el Jizó és una deïtat molt venerada a la tradició budista. És l'encarregada de protegir les ànimes dels nadons que no han nascut i dels nens que han mort sent molt petits, als quals se'ls anomena mizuko o nens de l'aigua. Jiz? és el protector de les dones embarassades i dels nens, així com també dels bombers i viatgers.

La regidora de Salut i Serveis Socials, Anna Maria Bonada, argumenta que amb l'adequació d'aquesta espai, l'Ajuntament ha volgut «contribuir a la visualització pública d'aquesta dolorosa situació que pateixen moltes persones i famílies, sovint en soledat o nuclis molt reduïts». En aquest sentit, l'espai vol ser un símbol de reconeixement a totes aquelles persones que han patit una pèrdua perinatal, gestacional o neonatal i un punt on celebrar cerimònies en record dels seus fills/es.

Precisament, un dels projectes més actius en què treballa l'entitat és el de promoure l'adequació d'espais de dol als cementiris municipals. Segons l'entitat; « Un dol és un procés íntim i alhora social. Per transitar-lo adequadament cal tenir reconeixement social i validació emocional dels sentiments que sorgeixen. Perquè pugui arribar aquest reconeixement i aquest acompanyament emocional, cal que la nostra societat ofereixi espais dignes per elaborar aquest dol. Oferir espais de ritual com aquest tindria una repercussió pel que fa al sistema familiar i alhora al sistema social. Suposaria també una acció de prevenció en l'àmbit de la salut mental materna i, per tant, una acció feminista.»

Un dol silenciat
La mort gestacional, perinatal o neonatal d'un fill o filla -en funció de si la mort és a partir de la setmana 22 de l’embaràs, en els moments previs o posteriors al part o en el primer mes de vida-, és una realitat present en força famílies. Segons les estadístiques oficials, 1 de cada 4 embarassos no prosperen i acaben amb la mort del bebè, tot i que es fan estimacions més altes tenint en compte que abans dels 180 dies (25,7 setmanes) les morts no s'han de declarar i que les interrupcions voluntàries es registren a banda. Aquest és un primer pas per a la invisibilització del dol gestacional i perinatal. Avui en dia, doncs,el dol lligat a l’arribada d’un infant segueix sent un tema tabú a la nostra societat, que invisibilitza aquestes famílies i el seu dolor, aïllant-les i menystenint les seves pèrdues.