Colomí reivindica la valentia històrica de les polítiques de planificació i protecció del territori de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí

L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, defensa que el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que aviat farà 10 anys, no seria avui una realitat i no es podria entendre sense les valentes polítiques de planificació i protecció del territori promogudes per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i concretades en els plans generals del 1983 i 2002.

També considera que la recuperació de la maresma de la Pletera ha estat segurament l'actuació més coneguda i que millor il·lustra la naturalesa d'aquesta gestió urbanística, però que al darrera d'ella hi ha hagut d'altres decisions molt valentes que han permès preservar espais tan valuosos com la plana agrícola o la muntanya. Per Colomí, la magnitud del projecte de recuperació de la Pletera ha eclipsat la valentia, la complexitat i la transcendència del que va representar la seva desclassificació urbanística, però que una cosa mai hauria estat possible sense l'altra.

Aquestes són algunes de les idees que Colomí va desenvolupar el passat 28 de setembre en el debat en què va participar a la UdG dins de la 1a Jornada del Conservatori del Litoral de Catalunya, organitzat per SOS Costa Brava. L'alcalde de Torroella va compartir taula amb la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà; el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, el president de la Xarxa de Conservació de la Natura i director de la Fundació Emys i la doctora en Geografia, Rosa Maria Fraguell.

Podeu recuperar íntegrament el debat en línia a https://bit.ly/3mc42DQ

Exemple de gestió sostenible
L'alcalde de Torroella de Montgrí va ser-hi convidat com a representant del món local i responsable d'un ajuntament que, segons els organitzadors, ha estat exemple en matèria de gestió sostenible del territori. Colomí va compartir taula de debat amb Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat; Agustí Serra, secretari de l'Agenda Urbana i Territori; Marc Vilahur, president de la Xarxa de conservació de la Natura i Rosa Maria Fraguell, doctora en Geografia de la UdG.

Durant la seva exposició, Colomí recorda que el pla general de 1967 preveia la urbanització del 90 % dels 15 km de costa, fins i tot de la muntanya del Montgrí, fins a una franja d'uns 3 quilòmetres cap a l'interior. D'acord amb aquesta previsió, es podria haver arribat a una població de 150.000 habitants. En contra de la dinàmica existent en aquell moment, el pla general de 1983 va fer possible una primera desclassificació, fins a situar la població potencial en els 15.000 habitants. No obstant això, no va ser fins al 2002 quan es va fer el salt de qualitat més important i es va aprovar un pla general molt innovador i pioner que apostava clarament per la reducció i la millor ordenació del sol urbanitzable, protegint espais d'alt valor.

Benestar i desenvolupament econòmic
En aquell moment, recorda que no va ser un pla de consens i que bona part de les crítiques en aquell moment provenien de sectors que consideraven que desqualificar era anar en contra del progrés i del desenvolupament econòmic. Assegura, però, que passat els anys, s'ha demostrat que no ha generat més atur i que el municipi és un dels que tenen la renta per càpita més alta de Catalunya.

Durant la seva intervenció també detalla com es va gestar la desclassficació de la Pletera i les pressions i el menyspreu a que van rebre per part de la promotora propietària del terrenys. Tot plegat ho explica des de l'experiència de qui va ser regidor d'Urbanisme entre els anys 1991 i 2003, de manera que ho va viure en primera persona.

També fa una valoració molt positiva del que la Pletera està aportant al municipi un cop recuperada, ja que ha estat un èxit ecològic, social i turístic, que fins i tot reconeixen aquells sectors més crítics amb la desclassificació.

- Podeu recuperar el contingut íntegre de la jornada a https://bit.ly/3mc42DQ
- Podeu consultar el programa de la jornada a https://bit.ly/37CnMMO