• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

 

 

 

  • (+)

  • ACTIVITATS DESTACADES

  • (+)

Història Imprimir Correu-e
Índex de l'article
Història
Continuació
Totes les pàgines

Torroella de Montgrí és un municipi amb un bagatge històric molt important. Només cal fer una passejada pels racons del territori per anar descobrint les empremtes que han anat deixant els nostres avantpassats.

Comencem pel massís del Montgrí. Allà, al vessant sud de la muntanya del Montgrí, hi trobem el cau del Duc de Torroella, una cova natural que va ser ocupada a la prehistòria, ara fa uns 300.000 anys, durant el paleolític inferior. Es tractava de comunitats de caçadors i recol·lectors, de l'espècie  anomenada homo erectus, que utilitzaven la cova com a refugi i com a centre de les seves activitats. S'hi han trobat multitud de restes de pedra treballades (com el pic del Montgrí) i òssies -dels animals consumits-. Però l'ocupació del massís va continuar molts més segles, ja que s'han trobat altres restes de diferents períodes històrics, com les coves d'enterrament, d'època neolítica i primera etapa de l'edat dels metalls (cau de les Dents, cau dels Ossos, cau d'en Calvet, cau de l'Olivar d'en Margall, tossal Gros...).

La plana va ser habitada més tard, ja al neolític. Les seves condicions ambientals, amb multitud d'aiguamolls i zones humides i boscoses, la feien poc atraient. Per aquest motiu, aquells homes van viure als petits turons que sobresortien. Hem trobat restes d'aquelles primeres ocupacions al puig Mascaró i, sobretot, a la Fonollera, on se situa el primer poblat estable trobat a l'Empordà, del període del bronze final.


Si continuem el nostre viatge històric, ens aturarem als segles del tombant d'era. Els ibers també van deixar petjada: mas Solei -on vivia una comunitat que tenia contactes amb els pobles colonials de la Mediterrània-, torre Gran , la Fonollera , vinya d'en Xarlan , mas Pedrola ... L'arribada dels romans va suposar un canvi important: grups de colons italians són atrets per les condicions del territori i porten el seu modus vivendi , que porta a l'eclipsi de la cultura ibèrica. Apareixen les grans vil·les (hisendes de gran extensió dedicades a l'explotació agrícola per a l'exportació), com el camp de la Gruta , un jaciment que mostra una pervivència en el temps de prop de mil anys (del segle II aC al VIII dC). Les restes trobades al fons del mar, prop de la costa, demostren la intensa relació comercial del territori ( illa Pedrosa , punta Salines , illes Medes ).

 

El trasbals que va suposar l'enfonsament de l'imperi Romà sembla que va afectar poc el nostre territori. Hi ha continuïtat de poblament (com es demostra al camp de la Gruta , i a altres llocs, com Santa Maria del Mar i Santa Maria del Palau ).

L'alta edat mitjana veu el naixement de la majoria dels pobles que avui trobem en aquest territori. Torroella - villa Torocella - apareix per primer cop citada en un document de l'any 888, en una disputa de terres entre el bisbe de Girona i un propietari anomenat Adisclus. També és d'aquest segle IX la primera referència al monte Grinio (Montgrí). Com devia ser Torroella en aquest període? Amb tota seguretat, una petita agrupació de cases entorn del castell - castro de Torroella (1085)- i de l'església, és a dir, a la Cellera . Fins al segle XIII, la vila i el seu entorn apareixen lligats a la família feudal dels Torroella, feudataris dels comtes d'Empúries.

En aquest segle XIII, Torroella entra a l'òrbita de la corona quan els seus senyors es reconeixen feudataris del comte-rei i participen en les empreses que aquests promouen. Així, Bernat de Santa Eugènia va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de Mallorca, i Guillem de Montgrí va obtenir els drets per a la conquesta d'Eivissa i Formentera. Al darrer terç del segle, el 1272, Torroella passa a mans de la corona i es converteix en vila reial.

S'inicia aleshores una etapa d'engrandiment, que porta a la urbanització de la vila reial (l'actual nucli antic), envoltada de muralles i amb la típica distribució de carrers estrets, rectes, i la plaça al mig (on se situa la capella de Sant Antoni , l'església més antiga que ens ha arribat i que va servir també de lloc de reunions per als primers ajuntaments -universitat- de la vila). Es comença a edificar l' església de Sant Genís sobre l'antiga església romànica i Lo Mirador , l'antic castell, es converteix en residència reial. És un període de gran expansió econòmica, que es veu reflectit en la celebració de la fira anual (avui encara subsisteix la Fira de Sant Andreu ) i dels mercats. Així mateix, la plana comença a viure la seva transformació per anar convertint-se paulatinament en el "camp" de tota aquella població.

D'aquell període és també el castell del Montgrí , fruit de les disputes entre la corona i el comtat d'Empúries. Havia de ser una fortalesa de guaita, però mai es va acabar de construir. El riu Ter també va ser protagonista d'aquelles disputes i en aquells anys es va configurar el seu traçat pel sud del massís, amb l'assecament del braç que anava cap a l'Escala.

Aquella etapa d'esplendor es veu tallada de sobte amb l'arribada de la Pesta Negra (1348), que va assolar bona part d'Europa. Al final del segle XIV es documenta la fundació de l' ermita de Santa Caterina i del convent dels Agustins (tot i que el seu claustre és del segle XVII). Diferents estralls fan que el segle XV sigui un dels més pobres, i això es veu reflectit en el poc volum d'exemples que ens han arribat d'aquest període. A les ja esmentades epidèmies, es va unir la creixent inseguretat a causa dels continus atacs de pirates a les terres litorals, que van ser freqüents al llarg de tot el segle XVI. Les torres dels masos ( torre Begura , torre Quintaneta , mas Ral , torre Martina , torre Gran , torre Ponsa , torre Ferrana ) i les de guaita ( torre Moratxa ) formen part d'aquest període d'inseguretat.

Als darrers decennis del segle XVI, la vila es comença a despertar de nou. Aquesta nova vitalitat es veu reflectida en l'edificació dels diferents casals que avui podem admirar caminant pels carrers del nucli antic: casa de la Vila , Hospital de Pobres , casa Pastors , palau Solterra , casa Hospital , casa Tor-Begur , casa Metge , casa Bataller , casa Seguer ...

Al costat nord-occidental del massís del Montgrí trobem els barris de Sobrestany , que, com indica el seu nom, es troba per sobre de les aigües de l'antic estany de Bellcaire, i la Bolleria , una agrupació de cases que és com una extensió del poble de Bellcaire. La majoria de les edificacions d'aquests dos nuclis són dels segles XVI al XX.

Al segle XVIII apareix documentat l'Estartit (el 1757 s'hi esmenten una vintena de cases), amb la pesca i l'agricultura com a activitats primordials. Així mateix, al llarg d'aquest segle augmenta significativament el nombre de masos construïts, ja que la plana és plenament humanitzada.

I què podem observar dels darrers dos-cents anys? Doncs, l'evolució fins a arribar als nostres dies. A Torroella, l'enderrocament de bona part de les muralles i l'expansió urbanística entorn del nucli antic. A l'Estartit, el creixement a causa de l'activitat econòmica del turisme. I per tot el terme, l'aparició d'una colla d'urbanitzacions ( els Griells , Mas Pinell , les Dunes , Torre Vella , Torre Gran , Mas Marquès , Montgó ) que han transformat significativament aquest territori.

 

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit