La Fira de Sant Andreu data de l’any 1393, any en que quedà constituïda com a tal per privilegi reial.

Aquesta fira es manté única fins que en el segle XVIII es sol·licita que es reparteix en diferents èpoques de l’any , estiu i hivern. És ja en la Torroella del segle XIX que queden instituïdes quatre fires anyals de bestiar, el 15 de maig (Sant Isidre), el 25 de juliol (Sant Jaume),  el 21 de setembre (Sant Mateo) i la del 30 de novembre (Sant Andreu). Amb el temps és consolidà com a més important i rellevant per la seva activitat la de Sant Andreu que aquest any arriba a la seva 612ª edició.

Les últimes fires del segles XIX coneixen gran moments d’èxit per la seva activitat comercial i qualitat humana. Aquelles fires eren com una petita festa major per tota la família en la que s’aprofitava per despendre’s d’algun animal vell o de mig temps o be adquirir-ne un altre en més bon estat, passar un bon moment en alguna de les fondes de més tradició de la Vila, escoltar les llegendes que a punta de bastó recitaven els contaries, comprar ungüents miraculosos i fins i tot arrencar-se algun caixal, comprar tapaboques, faixes de llana, arracades, ganivets, nines de cartró i mil rampoines més que duraven de Nadal a Sant Esteve.

La fira moderna
Durant el segle XX va anar mantenint un lloc rellevant, encara que en les darreries d’aquest segle pateix algun moment de crisis com molt bona part de les fires multisectorials d’arreu de Catalunya. Aquest impàs es va anar superant amb l’esforç conjunt de tots els sectors implicats en l’organització d’aquest esdeveniment i també amb una bona dosi de creativat. S’adequa l’oferta comercial a l’evolució de la demanda dels habitants de la població i s’amplia l’oferta cultural i d’activitats lúdiques per a tota la família. Neix així una fira renovada, interactiva i dinàmica, una autèntica fira.