(08.08.11) El Ple ha aprovat la concessió de les Medalles del Montgrí 2011, que aquest any rebran l'activista cultural Àngel Valentí, el defensor de la pau Joan Surroca i l'associació lúdica i cultural Els Reis de l'Estartit.

La Medalla del Montgrí és el màxim distintiu cívic que concedeix l’Ajuntament des del 1986 (es va instituir per acord de Ple el 23 de desembre de 1985) amb l’objectiu de reconèixer les persones i els col·lectius que han destacat en algun aspecte de la vida municipal. L’acte institucional de lliurament se celebrarà el 24 d’agost, a les 20 h, a l’auditori de Can Quintana, en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Genís.

Àngel Valentí Valentí

Àngel Valentí neix a Santa Eugènia de Ter l'any 1925 en una família humil. Quan encara era un nen, el seu pare va anar al front i la família comença a viure les pitjors peripècies pròpies d'una guerra. Durant la infància, l'Àngel és acollit per la família d'un molí fariner de Sant Feliu de Pallerols, el molí de la Rovira. Durant aquests anys, l'Àngel comença a aprendre els valors del treball i desperta una actitud oberta a conèixer i aprendre noves coses. Aquest esperit obert l'acompanyarà tota la seva vida i li permetrà aprendre l'ofici de mecànic en l'electricitat de l'automòbil.

Un cop acabada la guerra, Àngel Valentí torna a Girona per reunir-se amb la seva família i continuarà treballant en feines relacionades amb la mecànica i l'electricitat, primer amb el seu oncle, reparant tota classe de motors, i després a Can Perich, una fontaneria de Girona. L'any 1943 comença el servei militar de tres anys com a voluntari a Girona.

L'any 1946, en sortir del servei militar, comença a treballar a Indústries Fedaya, una empresa que es dedica a portar electricitat amb grups generadors a llocs allunyats de les poblacions. Anirà a treballar per aquesta empresa a Ripoll, però l'any 1950 s'estableix a Torroella de Montgrí per a instal·lar bateries de llum als masos. Un any més tard, l'any 1951, es casa a Girona amb la seva dona, Joana Costa Sala, i vénen a viure a Torroella. Amb la seva esposa han tingut tres fills, l'Anna, en Josep i en Jordi. L'any 1950 l'Àngel fitxa per la UE Torroella i serà el seu porter durant set temporades, fins la 1956-1957. L'Àngel havia sigut el porter del Girona i havia arribat a jugar a Segona Divisió. En acabar la seva etapa com a jugador de la UE Torroella, l'any 1958 forma un equip de futbol femení que només va durar un any.

L'esperit inquiet de l'Àngel Valentí sempre l'ha dut a treballar pel municipi de Torroella de Montgrí - l'Estartit, més enllà de les seves obligacions professionals. Mai n'ha tingut prou amb la seva feina professional i sempre que ha calgut ha treballat pel bé del nostre municipi.

A principis dels anys seixanta, juntament amb l'Agustí Crosa i els germans del Col·legi Sant Miquel, il·luminaran el castell i hi posaran una estrella, durant totes les festes de Nadal.

L'any 1977, entorn un grup de persones que Josep Bofill havia reunit un any abans per cantar havaneres, neix el grup Cantaires del Montgrí (Medalla del Montgrí l'any 2003). Alguns dels primers cantaires van ser Maurici Carolà, Quimet Ribera, Marina Quintana, Montserrat Puig, Antoni Roviras i l'Àngel Valentí. En els primers anys, els Cantaires assajaven a casa de la Marina Quintana, actual seu de Can Quintana Museu de la Mediterrània. L'Àngel ha viatjat per tot Catalunya amb les cançons dels Cantaires, però també fora de Catalunya com a Bilbao, Perpinyà, Menorca i fins i tot al Cercle Català de Madrid. La música sempre ha estat una passió i a més dels Cantaires del Montgrí, l'Àngel fa més de vint anys que forma part de la coral del Recer i més de deu de la coral Els Passarells de l'Estartit.      

L'any 1982 es funda la primera junta de l'Associació de Veïns del Barri de Fora Portal "Santa Caterina", essent l'Àngel Valentí el seu president. Aquesta entitat organitza cada any la Festa del Barri de Fora Portal, únicament els anys 2009 i 2010 no es va organitzar. Al llarg dels anys, l'Àngel ha estat l'ànima d'aquesta celebració del nostre municipi i ha exercit un paper clau en la organització de la Festa del barri de Fora Portal.

Del 1994 al 2006, va formar part de la Junta de la Llar de Jubilats El Recer, amb la Mercè Font com a presidenta. L'Àngel va viure de ben a prop les obres del Recer i en tot moment va col·laborar en les tasques de trasllat a Can Coll.

Al llarg de la seva vida, l'Àngel ha treballat molt en la seva ocupació professional com a mecànic de l'electricitat de l'automòbil, però això no ha sigut un impediment per vincular-se a diferents entitats del municipi i a mostrar-se obert a col·laborar i donar suport en diferents projectes de la vila.

Joan Surroca Sens

Joan Surroca i Sens, nat a Torroella de Montgrí l'any 1944, és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i al llarg de la seva intensa vida ha exercit fonamentalment d'educador i museòleg:

Professor de l'Institut de Secundària Jaume Sobrequés de Girona (1980-1990)
Director del Museu del Montgrí i del Baix Ter (1980-1985)
Director del Museu d'Art de Girona (1990-1995)
Director del Museu de l'Art de la Pell (1995-1998)

És autor de diversos llibres i articles, molts dels quals tracten temes relacionats amb la història del nostre municipi:

El conreu de l'arròs a l'Empordà (1976)
Imatges històriques de Torroella i l'Estartit (1982)
Bibliografia de Torroella, volums 1 i 2 (1983 i 1989 respectivament)
Petita història del Museu d'Art de Girona (1995)
Debats de museologia (1998)
Drets humans avui (1998)

Una de les seves publicacions més recents és Els dies més grans (2006) editat per l'editorial Brau, obra en la qual fa un repàs de les diferents celebracions i actes cerimonials de caràcter civil i fa una proposta de músiques i textos literaris que poden ser-hi útils.

La tasca de Joan Surroca va molt més enllà de la d'educador i museòleg. De fet, l'Institut Víctor Seix de Polemologia ha destacat la seva tasca al Parlament de Catalunya durant la legislatura 1999-2003 en la promoció de la llei catalana de foment per la pau. Joan Surroca va treballar de valent en la redacció i plantejament d'aquesta llei que va provar el Parlament de Catalunya el dia 25 de juny del 2003.

Joan Surroca ha desenvolupat una tasca molt important al nostre país en favor de la pau: com a museòleg, convertint els museus en una eina de diàleg; com a educador, treballant els valors de la llibertat, la justícia i la pau.

Joan Surroca fou regidor de Cultura a l'Ajuntament de Torroella del 1983 al 1987, i una figura clau durant els primers anys de funcionament del Museu del Montgrí i del Baix Ter.    

L'any 2005, l'Institut Víctor Seix de Polemologia concedeix el Premi Memorial Joan XXIII per la Pau a Joan Surroca i Sens per la tasca en favor de la pau.

Al llarg de la seva vida Joan Surroca ha participat activament en diverses entitats del municipi com el Casal del Montgrí, el Llibre de la Festa Major, el Consell de Convivència i Civisme i la Revista Emporion.

" (...) si bé la pau no es pot imposar per llei, sí que des de l'administració es poden trobar formes imaginatives per fomentar-la." (Extret de l'article d'opinió En l'aniversari de la mort de Gandhi. Joan Surroca i Sens, 30/01/2006, www.solidaries.org)

Associació Lúdico Cultural Els Reis de l'Estartit

Des de fa molts anys, la celebració de la Festa de Reis suposa pel poble de l'Estartit un moment molt especial pel que fa a la consolidació dels valors de la participació, la vertebració del poble i el dinamisme social i cultural. Durant els dies de Nadal, una bona representació de la població estartidenca es posa a treballar amb l'objectiu de celebrar l'arribada dels tres mags d'orient. Aquest dinamisme i ganes de participar i avançar com a poble, amb els anys ha fet néixer altres manifestacions, projectes i entitats que ha treballat pel bé de l'Estartit.

A mitjans de la dècada dels seixanta, cap el 1966, un grup de persones com en Martí Massaguer, Joan Massaguer, Modest Comas, els germans Borrat, els germans Nugué, Marcel·lí Audivert, Delfo Pasqual, i altres, van tenir la iniciativa d'iniciar la celebració de la diada de Reis. Els primers anys, els mitjans eren molt minços, però la il·lusió i les ganes per fer avançar el projecte van poder més. El finançament de la celebració es va fer gràcies a una rifa d'una panera amb productes que els comerços van donar. La cavalcada es va celebrar amb tres carrosses i els cavalls van ser de l'Hípica Paguina.

Els anys posteriors, la celebració de la festa de Reis a l'Estartit va anar millorant, amb la introducció de nous materials, la il·luminació de Nadal, la recollida de les cartes dels patges reials davant el Restaurant Montserrat i una magnífica estrella que donava la benvinguda a l'entrada de l'Estartit.

Cada any es va anar millorant els diferents elements que entren en joc en la cavalcada: el vestuari, els complements, la participació, la ornamentació de les carrosses, etc. Nova gent va anar entrant en la festa i participant-hi, com la Dolors Mató que va fer notables millores en el vestuari, o en Mario Corredor i en David Burgués. Amb els anys la Festa de Reis va anar comptant amb tota la mainada i jovent de l'Estartit. Entorn la festa dels reis es van organitzar altres activitats com els Pastorets i la botifarrada de la Nit de Nadal, abans de la missa del gall.

L'Any 2001, es constitueix formalment l'entitat Associació Lúdico Cultural Els Reis de l'Estartit amb la Dolors Mató com a presidenta, la Pilar Ferrer com a secretària, i en Josep Ferrer com a tresorer. L'entitat continua organitzant i millorant cada any les activitats entorn la diada de Reis a l'Estartit i organitza des de fa anys l'exhibició dels cossos de seguretat que es fa passat reis, l'any 2011 s'ha celebrat la novena edició.

Al llarg dels anys han passat moltes persones que han treballat per la Festa de Reis i l'entitat Associació Lúdico Cultural Els Reis de l'Estartit. En aquest petit escrit segur que ens deixem moltes persones que d'una manera o altra han col·laborat en el propòsit de fer una festa ben participada i lluïda pel poble de l'Estartit. Així, al llarg dels anys, l'activitat que ha dut a terme l'entitat ha anat més enllà de la organització de la festa de reis, i el seu esperit participatiu ha transcendit en altres entitats estartidenques.