• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

 

  • (+)

  • (+)

  • ACTIVITATS DESTACADES

Inici INICI Informació municipal Notícies La UdG inicia el seguiment científic de l’estat ecològic a les llacunes del projecte Life Pletera
La UdG inicia el seguiment científic de l’estat ecològic a les llacunes del projecte Life Pletera Imprimir Correu-e

(12.19.12) La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona (UdG) està portant a terme el seguiment de l’estat ecològic de les llacunes incloses en l’àmbit del projecte Life Pletera (2014-2018). L’estudi es va iniciar el mes d’octubre i té com a objectius conèixer les característiques ecològiques de les llacunes i poder determinar si les actuacions projectades en el marc del projecte de restauració tenen l’efecte desitjat i en milloren l’estat ecològic de l’aigua.

En una primera fase, els tècnics prendran mostres mensuals durant 12 mesos en les tres basses existents actualment, la més important de les quals és la del Fra Ramon. Posteriorment, el segon i quart any el mostreig serà trimestral, mentre que el tercer any tornarà a ser mensual. El darrer any s’inclouran en el seguiment dues basses de nova creació.

Durant el monitoratge es mesuren diferents paràmetres, com la temperatura, la conductivitat, el PH i l’oxigen. També es recullen mostres per analitzar-ne els nutrients (nitrogen, fòsfor, matèria orgànica i clorofil·la) i es quantifica la biomassa de bacteris, fitoplàncton y zooplàncton. També es recullen mostres de macroinvertrebrats, per tal de contrastar-los amb els índex de qualitat que estableix la Directiva Marc de l’Aigua.

Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la UdG i director tècnic del Life Pletera, argumenta que aquest seguiment és molt important per conèixer, des d’un punt científic, el comportament de les llacunes, i per poder comparar, més endavant, les noves basses amb les ja existents. També serà molt important estudiar l’evolució de l’estat tròfic de la llacuna de Fra Ramon, on es preveu retirar la gran mota que actualment impedeix que la llacuna desbordi cap a la maresma quan puja el nivell.

Quintana també ha avançat que les dades obtingudes amb aquest mostreig es podran utilitzar per promoure, des de la universitat, investigacions que quedarien al marge dels objectius i del finançament del projecte Life Pletera. En aquest sentit, ha avançat que hi ha la voluntat de posar en marxa un sistema de mostreig permanent mitjançant sondes subaquàtiques que mesurin l’oxigen i la conductivitat. L’objectiu seria el de contrastar si amb aquests dos indicadors es pot implementar un sistema d’avaluació que permetés determinar de manera més senzilla la qualitat de l’aigua en aquest tipus de llacunes.

Un projecte pioner

La maresma de la Pletera inclou un conjunt de llacunes costaneres que van desaparèixer el 1986 per la construcció d’un passeig i sis illes d’habitatges, de les quals només se’n va completar una. Per fer-ho possible es van abocar tones de runa per enterrar uns aiguamolls preexistents de valor incalculable.

La restauració de l’espai permetrà recuperar la funcionalitat ecològica alterada per la urbanització parcial i convertir-lo en un recurs turístic mediambiental molt potent.

L’execució del projecte s’ha desglossat en quatre anualitats (2014-2018):

-        Estudis previs, procés de participació ciutadana i elaboració del projecte executiu
-        Actuació sobre el terreny per retirar la runa
-        Tasques de difusió i creació d’itineraris
-        Realització de possibles correccions o millores que es considerin oportunes.

El projecte vol demostrar que en una zona amb tanta pressió urbanística encara és possible la restauració de zones alterades i la recuperació de la seva plena funcionalitat ecològica.

L’execució d’aquest ambiciós projecte de restauració d’un espai natural es porta a terme en el marc dels projecte Life+ Natura de la Unió Europea, que aporta 1,9 milions d’euros, el 75% del pressupost complet (2,6 milions d’euros). La resta l’aporten l’Ajuntament, el Parc Natural, la Càtedra, l’empresa pública Tragsa i la Diputació de Girona.

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit