Més de mig milió de sèpies i calamars salvats aquest any amb el Projecte Sèpia

La tercera temporada del Projecte Sèpia ha permès garantir la supervivència de més de mig milió d'exemplars de sèpia i calamar, combinant la instal·lació de sepieres per tal que s'hi poguessin dipositar els ous amb la recuperació dels ous posats erròniament a les xarxes dels pescadors.

El projecte va néixer el 2016 a l'Escala, impulsat pel biòleg Boris Weitzmann i el pescador Isaac Moya, amb la col·laboració de la confraria de pescadors i l'Ajuntament de l'Escala. L'any següent s'hi van incorporar el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i els pescadors de l'Estartit, ampliant l'àmbit d'actuació tant a la badia de Roses com a la de Pals.

L'objectiu era afavorir la reproducció dels cefalòpodes, després d'observar que els rius cada cop aporten menys branques, lloc habitual on aquests posen els ous, de manera que s'havia incrementat el nombre d'ous que sèpies i calamars posaven a les xarxes que els pescadors tenien calades. Aquests, un cop les xarxes eren recollides, es perdien.

La solució proposada va ser la instal·lació de línies de branques subjectades al fons marí (sepieres) i implicar als pescadors, de manera que recollissin els ous de les xarxes i els posessin a disposició del projecte. Aquests es col·loquen en unes "incubadores" al costat de la línia de sepieres i es garanteix així que poden néixer els nous exemplars.

Amb aquests dos sistemes es calcula que s'ha garantit la supervivència d'un total de 511.683 sèpies i calamars entre les dues badies. Curiosament, a la sepiera de l'Escala s'hi han dipositat més ous de sèpia, mentre que a la de l'Estartit, hi ha hagut més calamars.

Mentre que aquest any s'ha detectat un creixement en el nombre de sèpies controlades pel Projecte Sèpia (75.807) -un 77% a través de les incubadores-, hi ha hagut menys calamars (435.876) -un 71% dels ous,  fixats a les sepieres-.

"Aquest any ens hem trobat amb diversos condicionants com ha estat que hi ha hagut molts dies de mala mar i que els pescadors han reduït els metres de xarxa, però el balanç que fem d'aquesta tercera temporada és molt positiva", remarca Boris Weitzmann. També diu que "el pescador està donant valor als ous de cefalòpode com a llavor i dóna importància al fet de retornar i sembrar al mar i les escoles i el públic familiar també es mostren molt receptius al concepte del mar com a rebost".

Arrel d'aquest projecte es va decidir crear unes Jornades Gastronòmiques de la Sèpia, per posar en valor aquest producte. Aquest any ha estat la primera edició en què s'ha fet de forma conjunta a l'Escala i Torroella de Montgrí i l'Estartit. Es va fer durant el mes de juny i es van servir un total de 1.100 menús (850 a l'Escala i 250 a L’Estartit i Torroella).

La regidora de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de l'Escala, Marta Rodeja, considera "molt positiva aquesta col·laboració i la posada en valor d'un producte de proximitat".

El Projecte Sèpia té com a principals institucions finançadores l'Ajuntament de l'Escala i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i compta també amb la col·laboració d'Aquàrium de Barcelona, Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador, Associació Nàutica Llevantina, Càmping Castell Mar, Club Nàutic Estartit, Life (LouImpactFishers of Europe), Hostal Spa Empúries, Ajuntament de Torroella de Montgrí, celler de Can Roca, Club Nàutic l'Escala, Nautilus, Espai Tònic, Vacances Costa Brava, Construccions Manu, Construccions Empúries, Motor l'Escala, Quercus Sàpiens, Marenostrum, MedesSUB, l'Escola Nàutic&Diving, Orca Diving, les confraries de l'Escala i l'Estartit i la Generalitat.